Pedro Almató

SAN PEDRO ALMATÓ

El P. Claret i el Beat Pere Almató

 

Claret és un home que omple una missió vasta amb una influencia

important en la vida i en la santedat de TEsglésia: la santedat i

activitat claretianes no es limiten solament a un desenvolupament

personal deis propis talents.

Suara hem celebrat el centenari martirial del Beat Pere Almató,

Missioner Dominic martiritzat al Ton-Kin el 1861. En aquesta

avinentesa cal donar relleu a Tintervenció claretiana en la vida del

mártir catala.

I sembla que no es tracta precisament en aquest cas concret

d^unes relacions llargues o intenses entre els dos Sants. Els docu-

ments histories son breus i generáis.

Copiem el primer, del 1888: Pere Almató “estant en Vich, estu-

diant Humanitats, llegia amb freqüencia la “Revista Católica”, y per

ella vingué en conexement de PP. Dominicos de Ocaña, y concebí

desitxs de abrassar Testat religiós. Consulta la cosa ab lo Il-lm. Cla-

ret, que en aquell temps residia en Vich, y est senyor alabá sos

desitxs y li digué ademés que tingués bon ánimo, puix seria frare

dintre poch temps, paraules que sempre tingué lo V. Pare com

inspiradas” .

Més tard, Tany 1905 Tll-tre. Sr. Jaume Collell, canonge de la

catedral de Vich, coneixedor personal del P. Claret i del mártir Al-

mató, fará la mateixa declaració en el Procés Apostólic per la

Beatificació del P. Claret. I el mateix canonge Collell ho fará

constar de bell nou en una biografía del Beat Almató escrita segu-

rament Tany 1906 —nosaltres tenim la segona edició augmentada

del 1926—.

Casi podem afirmar amb tota seguretat que fou aquest Túnic

contacte entre el Pare Claret i el Beat Almató.

Era Testiu del 1847. El jove Almató tenia aleshores 16 anys,

frisant els 17; estudiava retórica al Seminari de Vich. Precisament

per aquelles dates el P. Claret es trovava també a Vich. La segona

guerra carlista, deis “Matinés”, que avia esclatat al marg i duraria

fins la primavera de 1849, interrompí la campanya missionera de

Tapóstol catalá, que es retirá a Vich i es dedicá a la formació deis

Seminaristes, conferencies a Sacerdots, etc.

Un deis Seminaristes al que Claret veritablement orientá fou

Tindecís Pere Almató. Quina és concretament Tintervenció clare-

tiana? Sembla que el jove Seminarista, ja abans de cercar el consell

del sant Missioner, tenia decidida la seva entrada a Religió i en

concret ais Dominics d’Ocaña. A més del que llegia a la ‘‘Revista

Católica’^ podia estar influenciat peí Dominic exclaustrat P. Josep

Vinyoles de qui aprengué a Oristá (1838-40) els primers rudiments

del llatí. Almató mogut peí renom del sant P. Claret li demaná

consell. La resposta del sant Missioner és clara i decidida: “tingues

bon ánim, puix serás frare dintre poc temps”. Aqüestes poques pa-

raules foren suficients per encoratjar al Seminarista Almató. Des

d^aquest moment el veiem decidit i ferm en la seva elecció. Les

paraules de Claret foren per a ell profétiques. Precisament Tlltre.

Collell quan parla en el Procés Apostólic d’aquesta intervfenció

claretiana en la vida del Beat Dominic, diu: “respecto del don de

discernimiento de espíritus he oído también referir que predijo su

vocación religiosa ai Beato Pedro Almató, dominico, mártir del Ton-

Kin…” El jove Almató es sentí compres i orientat per un Sant; per

aixó ens diu el seu primer biógraf que “tingué sempre les paraules

de Claret com inspirades” .

El 25 de Setembre del mateix any 1847 Pere Almató vesteig el

sant hábit dominica, im any més tard fa la Professió religiosa amb

el jurament de passar a Filipines quan ho disposin els Superiors.

El 7 de juliol del 1852 surt de Cádiz cap a Manila, a on és ordenat

Sacerdot i després destinat al Ton-Kin… Solament 6 anys de minis-

teri i morirá martiritzat juntament amb els Beats Valentí Berrio

Ochoa, Jerónim Hermosilla i Josep Khang el dia 1 de Novembre

de 1861, 31 aniversari del seu neixement com a home i com a

cristiá.

No ens consta que Claret i Almató tinguessin alguna relació

epistolar, ni tampoc que es tornessin a veure. Almató no toma ja

a Catalunya. Quan el P. Claret marxa a Canáries (1848) no s’atura

pas a Ocaña, i a la tomada fa el viatge per mar fins a Tarrago-

na (1849). Consagrat Arquebisbe, després d’un breu viatge a Madrid,

torna a Catalunya per embarcar-se el 28-XII-1850 cap a Cuba.

Solament ens consta per les crórdques del Col.legi, d’una visita rá-

pida del P. Claret ais Dominics d’Ocaña Tany 1862, un any després

del sacrifici del Beat Almató, i essent el Sant Confessor de la

Reina… .

No importa. Sant Antoni M. Claret avia deixat ja en aquella

ánima jove la llavor de la vocació religiosa, de la santedat i del

martiri.

Més tard, arrivará a Espanya (el 1862) la noticia del martiri deis

Missioners Dominics del Ton-Kin…. I Claret, assabentat, recor-

dará probablement aquell Seminarista indecís…, i tal volta será ell

mateix qui aconsellará a Sor Maria Almató, Terciária Carmelita de

la Caritat i germana del Beat, a invocar la protecció del seu germá

en els moments decisius de la mort.

En poques paraules i amb parla sencilla ha quedat popularitzada

Tintervenció claretiana en la vida del Beat Almató:

“Quan a Vich ell estudia

va seguint lo camí dret,

i al gran apóstol Claret

li demana llum i guia;

 

Pin It on Pinterest

Share This